Fill
by Emea
mattyman129
mattyman129
Found this while searching for something else - ended up buying this and not the one I originally wanted. Pog/10
Favorite track: Kuwait.
-
Streaming + DownloadIncludes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.Purchasable with gift card
€5 EUR or more
-
Record/Vinyl + Digital AlbumIncludes unlimited streaming of Fill via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.ships out within 3 daysPurchasable with gift card
€15 EUR or more
-
-
Full Digital Discography
Get all 24 Bubota Discos releases available on Bandcamp and save 70%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Fràgil, Quart creixent, Paradís, Salsa agredolça, Vellut i purpurina, Vida grisa, Disc estrella, Fill, and 16 more.
Purchasable with gift card€25.20 EUR or more (70% OFF)
1. |
Kuwait
02:03
|
|||
2. |
Fiat Tipo
04:11
|
|||
3. |
Phoebus
04:34
|
|||
4. |
Aquari
03:08
|
|||
5. |
Diabetes Mellitus
06:39
|
|||
6. |
Parkinson
04:04
|
|||
7. |
Aurita
05:19
|
|||
8. |
Orfeu
06:47
|
|||
9. |
S'Algar
01:49
|
|||
10. |
Heros
02:43
|
|||
11. |
Bucle
03:46
|
about
Poques fites defineixen de manera més precisa i radical el pas a l'edat a l'adulta que la mort d'un pare i el naixement d'un fill. En el cas de Miquel Alzanillas, el productor que s'amaga rere Emea, totes dues coses varen coincidir en el temps: el seu pare moria, després d'una llarga malaltia, pocs mesos abans que nasqués el seu primer fill, mentre en paral·lelament donava els tocs finals al seu primer llarga durada, que inevitablement va acabar convertint-se en una mena de corol·lari dels clarobscurs d'una època en que la pèrdua i el dol convivien amb la major de les alegries. Tots dos fets troben el seu reflex en el títol de l'àlbum, Fill, un títol tan curt com ple de ressonàncies.
Nascut a Felanitx, Mallorca, el 1985 i malgrat la seva joventut, Emea s’ha convertit en una de les figures més importants i rellevants de la reduïda però excitant escena electrònica illenca, un cartell que comparteix amb companys de generació i comarca com Defled, Mantoshit o Synteck, tots ells part d’una quinta de productors que va sacsejar l’escena local des del Migjorn mallorquí.
En tot cas, Emea sempre va menjar apart: de tots ells era potser el menys comercial, el més allunyat de la pista, sempre amb un peu en la instal·lació sonora. Aquesta vocació explica que sempre s’hagi trobat còmode en el terreny teatral -ha col·laborat en els espectacles Laberint (2013), Fuga (2014), Jonàs (2015) i 78 Diumenges (2017)- o que Agoria el considerés, en els seus inicis, massa “border community” (sic) com per publicar res seu a Infiné.
Qui sí es va interessar pel seu treball, després de publicar-li una remescla de Men With A Plan, va ser el segell Partapart, que el 2013 li va publicar el seu primer EP, Mountains & Emotions, amb remescles de Sau Poler, Defled i Men With A Plan.
Però des de llavors, Alzanillas va decidir retirar-se discretament per reformular el seu so, posant en dubte els mateixos fonaments de tot allò que havia fet fins a la data, doblant l’exigència i reconstruint el seu discurs gairebé des de zero.
El resultat d’aquest procés són els tracks que formen part de "Fill", el seu debut per a Bubota Discos, que mostra la seva cara més madura, personal i sincera, visceral en un sentit nou. Inspirat-se en els sons orgànics del jazz i el paisatgisme sonor de l’ambient, Emea dóna forma a una col·lecció de temes on la introspecció és tan important com la recreació d’un horitzó imaginari on tot esdevé possible i la bellesa s’enllaça íntimament en un cicle de creació/destrucció constant.
Aquí hi ressonen els vells i els nous déus: Brian Eno, William Basinski, Nosaj Thing…
Però més que un disc, Fill és un procès d'aprenentatge i vital, un diàleg sense una conclusió clara però on s’hi pot endevinar una veritat crucial sobre tot allò que li ha donat origen. Una idea abstracta, no textual, però que qualsevol pot entendre i fer-se seva, i que, com la paradoxa d'enfrontar-se a la mort i a l'arribada d'una nova vida en un temps tan curt, conté una mirada íntima i universal.
I és per això que Fill transcendeix el límits del seu propi gènere i està cridat a esdevenir un d’aquells treballs que més que un gran disc d’electrònica és un gran disc en general. EMEA ha creat alguna cosa realment especial. Encara no se sap ben bé què, però qualsevol que ho escolti ho entendrà: Fill és una altra cosa. Una cosa més enllà. Com la vida, com la mort.
Nascut a Felanitx, Mallorca, el 1985 i malgrat la seva joventut, Emea s’ha convertit en una de les figures més importants i rellevants de la reduïda però excitant escena electrònica illenca, un cartell que comparteix amb companys de generació i comarca com Defled, Mantoshit o Synteck, tots ells part d’una quinta de productors que va sacsejar l’escena local des del Migjorn mallorquí.
En tot cas, Emea sempre va menjar apart: de tots ells era potser el menys comercial, el més allunyat de la pista, sempre amb un peu en la instal·lació sonora. Aquesta vocació explica que sempre s’hagi trobat còmode en el terreny teatral -ha col·laborat en els espectacles Laberint (2013), Fuga (2014), Jonàs (2015) i 78 Diumenges (2017)- o que Agoria el considerés, en els seus inicis, massa “border community” (sic) com per publicar res seu a Infiné.
Qui sí es va interessar pel seu treball, després de publicar-li una remescla de Men With A Plan, va ser el segell Partapart, que el 2013 li va publicar el seu primer EP, Mountains & Emotions, amb remescles de Sau Poler, Defled i Men With A Plan.
Però des de llavors, Alzanillas va decidir retirar-se discretament per reformular el seu so, posant en dubte els mateixos fonaments de tot allò que havia fet fins a la data, doblant l’exigència i reconstruint el seu discurs gairebé des de zero.
El resultat d’aquest procés són els tracks que formen part de "Fill", el seu debut per a Bubota Discos, que mostra la seva cara més madura, personal i sincera, visceral en un sentit nou. Inspirat-se en els sons orgànics del jazz i el paisatgisme sonor de l’ambient, Emea dóna forma a una col·lecció de temes on la introspecció és tan important com la recreació d’un horitzó imaginari on tot esdevé possible i la bellesa s’enllaça íntimament en un cicle de creació/destrucció constant.
Aquí hi ressonen els vells i els nous déus: Brian Eno, William Basinski, Nosaj Thing…
Però més que un disc, Fill és un procès d'aprenentatge i vital, un diàleg sense una conclusió clara però on s’hi pot endevinar una veritat crucial sobre tot allò que li ha donat origen. Una idea abstracta, no textual, però que qualsevol pot entendre i fer-se seva, i que, com la paradoxa d'enfrontar-se a la mort i a l'arribada d'una nova vida en un temps tan curt, conté una mirada íntima i universal.
I és per això que Fill transcendeix el límits del seu propi gènere i està cridat a esdevenir un d’aquells treballs que més que un gran disc d’electrònica és un gran disc en general. EMEA ha creat alguna cosa realment especial. Encara no se sap ben bé què, però qualsevol que ho escolti ho entendrà: Fill és una altra cosa. Una cosa més enllà. Com la vida, com la mort.
credits
released October 18, 2019
Música produïda per Miquel Alzanillas entre el mes de gener i el mes setembre de 2018 a Felanitx (Mallorca).
Disseny i Maquetació: Joan Roig
Direcció d’art: Antonina Obrador
Música produïda per Miquel Alzanillas entre el mes de gener i el mes setembre de 2018 a Felanitx (Mallorca).
Disseny i Maquetació: Joan Roig
Direcció d’art: Antonina Obrador
license
all rights reserved
tags
discography
-
Feb 2021 -
Jun 2020 -
Mar 2020 -
Mar 2020
contact / help
If you like Fill, you may also like:
-
Loosening Orion's Belt
by Aron Dahlsupported by 5 fans who also own “Fill”
go to album -
supported by 5 fans who also own “Fill”
go to album -
supported by 5 fans who also own “Fill”
go to album -
don't you wish you could forget
by seventh stitchFrom London comes this album of arty electronic music with jittery beats and writhing electronics.
go to album -
An album about the process of breaking things down that sounds like it comes from another planet.
go to album -
The enigmatic Frank Ene's solo record lives in a magical world where Serge Gainsbourg fronts Yellow Magic Orchestra.
go to album -
Boîte aux lettres
by Les Hay Babiessupported by 5 fans who also own “Fill”
Entre deux montagnes is the Best Song from the Album. To me, it sounds like HAIM's Want You Back.
go to album
