Fràgil

by Saïm

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

  • Full Digital Discography

    Get all 27 Bubota Discos releases available on Bandcamp and save 70%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Fràgil, Suenyos Garau, Quart creixent, Paradís, Salsa agredolça, Vellut i purpurina, Vida grisa, Disc estrella, and 19 more. , and , .

    Purchasable with gift card

      €27.90 EUR or more (70% OFF)

     

1.
Contratemps 02:48
Converses d’ascensor d’un temps passat millor, no hi ha color. De cada tres futurs, me’n perdré dos els dies de sofà te trobaré, te trobaré a faltar, no tenc cap altre pla. Conserves l’interior, deixes rastres enmig dels desastres, mos reinventam, mos diazepam. Observes l’exterior, floreixen buits entre natures mortes. A on és tothom? Només hi ha un tros per hom Xerres massa quan no hi ets. Me sobrepassa tant de moviment. Tot el que hem fet no ha servit per res. Converses d’impostor puges o baixes? Mentre la terra dorm, mentre la terra se mor. Horabaixes que no passen, incendis d’entretemps, un t’estim a destemps. Hores baixes que no passen, simulant que dorms, dissimulant les pors, oblidant els noms.
2.
Intempèrie 02:54
Avui no tenc res a perdre, ajagut a la intempèrie sense sostre ni recer tots els plàstics a la deriva. Desfeim nus de carreteres per ciutats perdudes de mapes mal doblegats. Definim tots els paisatges dels llençols esgrogueïts. És la venjança dels matins quan acab amic dels monstres i els primers amors prescriuen. Te diré que tot m’ha anat bé, si mos trobam a la gran final. Seguiré sense saber bé si vaig seguir o si vaig quedar allà. Estius de sal i bicicleta, res és com ho imaginàvem. Evapores la matèria i passes la fregona, me menja una ona. Mai trobaré el millor moment. Un gir de guió, final obert, res és permanent. Te diré que tot m’ha anat bé, si mos trobam a la gran final. Seguiré sense saber bé si vaig seguir o si vaig quedar allà. Avui no tenc res a perdre.
3.
Atumne 02:05
Ets història, sents l’eufòria. Me’n rent les mans, no acab mai la son. Fins ara! Són jocs de tardor, deixa’m caure bé. Vulguis o no tothom se mor. Urgències, absències, no aprens mai a dir que no Distàncies, fragàncies, seguiràs sumant errors. Cant victòria, me derrotes. No és com abans: desitjos perennes. Indemnes. Tothom se mor. Urgències, absències, brindes per la fi del món. Circumstàncies, ambulàncies. Pregàries, vins i autòpsies. Saps que vendran més hòsties, mos ho hem après de memòria. Som passat. Això és la prehistòria: edats de pedra, travel sempre amb la mateixa i tu encara no m’has escrit.
4.
Desordre 02:54
Ja no és cap secret, me costa habitar-te, que m’entenguis i que ho vegis amb els meus ulls. Canviarem les tradicions, nedarem contradiccions, esperam a les sortides, desafinam a les tornades dia rere dia. Cel ras, i tu com sentir ploure; només estam de pas. Traspàs per la penombra: qui ets quan ningú mos veu? Perdona pel desordre. Despertam en els precipicis, no fan falta més edificis. Preparam els comiats que venen quan dos cossos s’avenen dia rere dia. Cel ras, i tu com sentir ploure; només estam de pas. Traspàs per la penombra: qui ets quan ningú mos veu? Perdona pel desordre d’un passat per resoldre.
5.
Febrer 03:40
Tantes respostes i cap pregunta a fer, voltes i voltes per acabar al mateix carrer. Els deserts esdevenen platges. Anys incerts amagant nous drames, melodrames. Du’m a ca nostra. Enguany fa més calor que mai, els teus finals d’agost contra el meu febrer infinit. Ara que hem romput el gel, surarem les penes? La boca treu la fel i ja són verbenes. Tantes històries i a totes sempre acab darrer, efímeres revoltes quan ja res pot anar bé. Estius eterns i desesperança. Indiferents aguantant les rialles enllaunades. Du’m a ca nostra. Notes els calfreds? Del moment just abans que tot torni a començar. Aquest futur fa molta por, recorda que no som morts, que m’has tocat i enfonsat: hem deixat ja de sagnar? els darrers dies de l’any fa més calor que mai. Els teus finals d’agost contra el meu febrer submergit. Ara que hem romput el gel, surarem les penes? La boca treu la fel, darreres verbenes.
6.
La mar gran 03:07
Conserv records d’hiverns somorts, més al sud de les petites morts, i mentre, somrius i sedimentes. Unim les pigues formant galàxies, trii el peu esquerre i celebr desgràcies i mentre, suram les inclemències del mal temps, de sobte s’atura. Mos cau el món damunt, no sé si serà avui, són temps efervescents, no me sents? Misèries dins d’artèries davall neu artificial més enllà de la mar gran: dies de carn i ossos. Somii que flot quan faig el mort, la gelera làctia i l’univers dorm. I mentre, esquivam les turbulències del mal temps, de sobte, res sutura. Mos cau el món damunt, no sé si serà avui, són temps efervescents, no me sents? Misèries dins d’artèries davall neu artificial més enllà de la mar gran: dies de carn i ossos.
7.
Tristesa 02:51
Podries ser qualsevol quan m’enlluerna el sol, tants superherois que ja no necessites. Ric per no plorar, m’agrada com me mires. Demà ja aprendré a volar quan tot ho deixem a mitges. Tan perfectes els defectes. Tristesa, m’alegra disfrutar-la. Tristesa, valdrà la pena sentir-la un pic i un altre. Un horabaixa qualsevol que cerc el meu redol tudam tota la màgia. Se m’ha fet llarg. Mira mamà: sense mans! El món se’n va a la merda. Comença pel final, mos hem avesat a perdre. Tan correctes els desperfectes. Tristesa. Quan tot mos quedi massa lluny i t’endiumengis en dilluns, què serà de noltros? què serà de voltros?
8.
Carreteres secundàries que no van cap enlloc són efectes secundaris de no sortir de la teva zona de comfort. Ets un actor secundari dins la teva pròpia història, no saps què vols perquè ho tens tot. Qüestió d’actitud o de la sort d’haver nascut aquí i no allà. Quant de temps aguantes amb el cap davall l’aigua? Quant de temps aguantes sense alenar? A deshores, digue’m per què plores en aquestes hores? Segones residències davall del nivell de la mar. Preqüeles, seqüeles i segones parts: la venjança vendrà després del segon plat. El demés és secundari, si no tens cap horari, però sí una segona oportunitat per fer d’aquest instant un segon etern. Quant de temps aguantes amb el cap davall l’aigua? Quant de temps aguantes sense alenar? A deshores, digue’m per què plores en aquestes hores?
9.
m2 01:20
Ha passat molt de temps, ja res m’ocupa els buits. No hi cap ningú més, dins un metre quadrat. Postdata de caducitat. M’encloc els ulls, m’amag dels fulls en blanc.
10.
Anit 03:04
Mires cap a baix, de sobte, els peus avancen. Me sorda aquest renou, del teu silenci. Imperfectes siluetes com més lluny te fas, cauen les fronteres imaginàries. Morim els pics que facin falta, oblid records només d’anada, l’escletxa oberta mos separa de ciutats distants. La nit més curta de tot l’any no s’acaba mai. Tot això que mos està passant és tan normal, tan familiar i tan estrany. Traces línies amb punt suspensius, s’entrellacen els dits quan sa lluna minva. Viurem els pics que facin falta dins estacions sense tornada. L’escletxa inerta mos separa de passats llunyans. La nit més curta de tot l’any no s’acaba mai. Tot això que mos està passant mos farà grans i tan reals. No m’oblid de recordar que no tenc por, ja no tenc por i me despert on tot va començar.
11.
Enemic 02:38
Perspectives cap enlloc pel desig de ser immortal egocèntric narcisisme entre el conflicte i la comoditat. Postgrau de manipulador dels nostres cossos comestibles. Duplicat i pixel·lat, plastificant felicitat. Te present el meu pitjor enemic, sempre al meu costat. Te present el meu pitjor enemic, sempre al meu costat. Gentrifiques els records, tragicomèdia multimèdia dins xarxes antisocials. Confons ficció i realitat, esperances desgastades. Les nostres pells són les fronteres. Si obeeixes, ells comanden, lloança a la ignorància. Te present el meu pitjor enemic, sempre al meu costat. Te present el meu pitjor enemic, sempre al meu costat. Obert 24 hores. Te present el meu pitjor enemic sempre al meu costat. Te present el meu pitjor enemic sempre al meu costat. Obert 24 hores.
12.
Celobert 04:35
Encara hi som a temps a fer tot el que no vaig fer? Operacions a cor obert. Crits i aplaudiments, endinsats dins les entranyes. Crulls sense arguments, laberints amb celobert I si tot és culpa nostra? No ho sabrem mai. I si tot és culpa vostra? Ja tant se val. Encara hi som a temps a dir tot el que no vaig dir? A qualque univers paral·lel segur que estam de festa. Te regal el millor present, a la punta de la llengua, el cel obert. Emergències: per exigències de guió te deman perdó. Que arribin els hiverns, que els dilluns siguin eterns, que els dies tornin grisos, que mos caigui el cel a trossos, que plorin les estrelles, que mos despertin els malsons, que s’apaguin tots els llums, que comenci l’espectacle, que perdem aquesta guerra, que mos robin l’esperança, que arribin tots els mals, que l’espai sigui una festa i que la mar mos mengi a glopades. L’amor sobreviurà perquè estarem preparats per començar a ballar.

about

Qualsevol diria que madurar és aprendre a acceptar que la derrota forma part de la teva vida com una mena de remor de fons. No es tracta de grans fracassos, sinó de petites pèrdues, de les renúncies del dia a dia i de com vas comprovant, a poc a poc, que la teva llista de coses pendents abans de fer-te gran encara continua sumant ítems men- tre el teu marge de dur-les a terme disminueix a un ritme vertiginós, perquè el temps passa més aviat a mesura que et fas gran i ningú t'ho havia contat —o si t'ho varen con- tar, no escoltaves. I ara se suposa que ets una persona adulta, que no hauries de mal- gastar el teu temps en somnis inútils i esperances vanes, que ja has de tenir una casa en propietat, un cotxe, una família pròpia, obligacions, crèdits, projectes a llarg termini, però no tens res de tot això.
Fràgil, de Saïm, és un disc sobre intentar construir alguna cosa a partir dels bocins romputs de les promeses traïdes. De les que ens varen fer i de les que ens vàrem fer a nosaltres mateixos. De tot el dolor i els plors que hem deixat enrere, tant els que hem provocat i com els que hem patit. És un esforç per intentar treure de les runes alguna certesa, per petita que sigui, i trobar una pedra fitera sobre la qual sostenir encara que sigui només un gram d'honestedat.
El segon llarg de Saïm és també una trepidant col·lecció d'himnes punk-rock que no temen sonar íntims, a mostrar els flancs i acotar el cap, admetre errors sabent, tan- mateix, que hi tornarem. En aquest nou treball, el trio de Felanitx-Manacor ha anat a la segura i ha treballat amb els germans Santi i Víctor Garcia a Ultramarinos Costa Brava, el lloc idoni per a una banda com Saïm. I a Ultramarinos han sabut treure profit d'una banda que, des de que va publicar Accidents (Bubota, 2017), no ha deixat de fer con- certs i de créixer davant la mirada de tothom, convertint-se en un dels valors més sòlids de l'escena.
A Fràgil, a més, es confirma tant l'evolució melòdica del grup com la ja contrastada con- tundència d'una base rítmica formada pels germans Natàlia i Daniel Gómez, que impul- sa les guitarres de Joan Roig amb una ferocitat heroica. Hi ha aquí algunes de les millors cançons que han fet mai: "Autumne", primer single del disc, és un himne en tota regla; o l'incandescent "Febrer", o la preciosa (sí, preciosa) i redemptora "Celobert" (amb la col·laboració del trompetista Pep Garau).
Però més enllà de les cançons i el so, el que deixa clar aquest nou disc de Saïm és que l'ambició de parlar de temes personals i que ens toquen a tots no resta ni una busca de compromís amb una manera d'entendre el rock'n'roll i la música que, en uns temps en què tot tendeix a la frivolitat, suposa un compromís ètic quixotesc amb una aventura incerta que tots sabem com acaba.
Saïm no són artistes. Saïm toquen en un grup de rock. I tocar en un grup de rock és, i més ara, una manera d'estar en el món, una manera de donar sentit a la derrota quo- tidiana, de ser fràgil i no esquerdar-te. Una manera d'errar bé.

credits

released February 5, 2021

Gravat per Santi García i Borja Pérez als Ultramarinos Costa Brava i per Michael Mesquida als estudis FAvela entre el 2019 i 2020.
Mesclat per Santi García. Masteritzat per Víctor García.
Fotografia de la portada i de l’interior de Josep Castejon. Disseny gràfic de Joan Roig.
Trompeta a Celobert per Pep Garau. Saïm som Natàlia Gómez, Daniel Gómez i Joan Roig.

license

all rights reserved

tags

about

Bubota Discos PM, Spain

Música local en llengua indígena.

contact / help

Contact Bubota Discos

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account