We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Parad​í​s

by Joana Gomila

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

  • Full Digital Discography

    Get all 24 Bubota Discos releases available on Bandcamp and save 70%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Fràgil, Quart creixent, Paradís, Salsa agredolça, Vellut i purpurina, Vida grisa, Disc estrella, Fill, and 16 more. , and , .

    Purchasable with gift card

      €25.20 EUR or more (70% OFF)

     

1.
Paradís 02:27
Paradís ja som aquí, Paradís Jo no sé què t’he de dir Ses paraules no me sonen Som aquí i no som d’aquí, Paradís Ja no sé com t’ho he de dir Ses paraules no me basten Som d’aquí i no som aquí, Paradís Això ja no és lo que era Jo no vull tornar enrere Això ja no és lo que era No ho tornarem enrere
2.
Dianita 01:43
3.
Ei, ei, ei 01:54
Ei, me sents? Ei, som aquí ses flors me miren i me riuen Ei, es camins se fonen i jo no me moc i call i mir i bad i jec i el món desapareix, saps per on para s’horitzó? Ei, me sents?
4.
Es ametllers ja s’il·luminen llaüts per damunt els solcs veig cabres dins es remolcs ses raons se desafinen
5.
Ses flors 04:00
Ses flors me miren i me ballen sa lluna crida ses ones es camins ara se fonen ses muntanyes ja no callen
6.
Veig arbres transparents paisatges florescents camín camín camín i cerc i cerc i cerc Són camps, ses boires els amaguen Veig llums, bombetes que no callen hi vaig hi vaig hi vaig Són veus que canten ses paraules i es nins ballen damunt ses taules alèn alèn alèn i mir i mir i mir Jo vull temps per badar i call i call i call camin damunt la mar i ball i ball i ball Barques desorientades Tenasses escardades Ses aigües són salades i bec i bec i bec...
7.
Deliris 03:11
Es deliris d’aquesta illa conviven aquí mateix ja n’hem venut tot es peix però es sol encara brilla A cantar m’heu aginyat... M’éstim més plorar de dret Que riure d’agenollat
8.
Punta Reina Esmeralda Harmadans Gomila Park Magaluf Calas Deià Saratoga Iberostar Barceló i Sometimes Són cercles i segles cercant es sentit Es fred des estels Fa es humans petits Colombo Playa Moreia Sentido Mallorca Palace Melià Palma Marina Tropicana Apartamentos Eurocalas Golondrina Jo tenc una casa Que ha de mester fer Aiguavés columnes I parets també
9.
No tenim mapes es fars bateguen platges salvatges mos apareixen No tenim mapes es fars bateguen retxes dins s’aigua desapareixen
10.
Si mir a la mar Hi neden ocells Sense ales Que no volen
11.
12.
En tornar 03:06
I en tornar ja seré vell Adéu, enamorada
13.
Illa 02:44
(Antoni Riera) Inis, nekho, nesos, nesos, nekho, inis, enalos, in salo, insalo, insola, insula, insla, inla, inla, illa. Illa! Illa cuna amb pebres Illa mpuga que ens envolta Illa ngardaix que plora Illa grimer estès al sol Illa nterna dels dijous Illa rders com aquests porcs Illa cor plena de llum Illa gosts en llenceria Illa uram la mar de solcs Illa üts saltant turons Ille nyaters estellant llibres Ille gim pans de llapasses Illes cam vents amb gatzoll Illa dram com les llavors Ille gums mengen els cans Illen dera que els en dam. Ille tres que trascolam Ille is que no dictam Ille gendes que complim Ille brers jeuen a l'ombra Ille doners lleven lleganyes Ille tanies del lleure Ille beig ille vant i lle vant Illevant Irrellevant?

about

“Venir, anar, tornar. Cercar un centre de gravetat constant des d’on levitar. Surar, posar peu fiter en aquest paradís líquid que ara hi és i ara se’n va. Saber-se illa, aïllar-se, cercar altres illes. Fer arxipèlags, illes canviants: els mons importants no són pocs ni són tants”.

Quan va publicar Folk Souvenir, Joana Gomila va sacsejar el món de la música tradicional amb una manera de fer tan personal com atrevida. Hi ha hagut pocs discos que hagin capturat de manera tan fidel l’ànima mateixa de les tonades mallorquines, en part i paradoxalment, per la seva capacitat d’alliberar-les dels corsés i reimaginar-les des de punts de vista caleidoscòpics.
En el seu nou treball, Paradís, Gomila parteix d’un nou format a duo amb Laia Vallès junt a qui, amb un so expansiu i transgressor (teclats, sintetitzadors, samplers), aprofundeix en l’esperit de recerca i experimentació que va donar impuls al seu debut a la vegada que n'eixampla el llenguatge sonor incorporant cançons de composició pròpia que ens obliguen a replantejar-nos tot el que sabíem d'ella i la mena d'artista que tenim davant.
Perquè aquest segon treball és un artefacte ambiciós i complex: Paradís és un disc que es mou en cercles excèntrics, que a partir de punts en comú crea nous cercles, noves illes de significat i reflexió: sobre com cada un de nosaltres és un illa i sobre la nostra necessitat de formar arxipèlags.
També és un disc sobre una illa, Mallorca, i ser d'una illa.
Els nascuts aquí som poc conscients de fins a quin punt ser d'una illa és tant un estat mental com geogràfic. De fet, conta Joana Gomila que ella mai va sentir-se identificada amb l'imaginari fantàstic sobre illes, en allò que llegim als llibres o veim al cinema i la televisió, que res tenia a veure amb la seva manera de viure la insularitat, bastant més inconscient, natural i mundana que la de Robinson Crusoe: pels mallorquins, Mallorca és un lloc bastant normal, almanco la major part del temps. No va ser fins que es va instal·lar a Barcelona i va pensar que podia arribar en bus a la Xina, que va ser conscient de ser d'una illa i el que això implicava.
I implica moltes coses. D'entrada, que per molt que Mallorca hagi estat en contacte amb l'exterior, o precisament perquè sempre hem sigut terra de pas, a la vegada enmig de tot i enfora de tothom, aquí hem desenvolupat una manera peculiar de relacionar-nos amb la resta del món i entre nosaltres, un manera de ser que ha deixat petjada, òbviament, en les nostres cançons, però també en els florits noms que hem posat als nostres hotels -un folklore que na Joana celebra a la "Jota dels hereus".
A Paradís les cançons dialoguen entre elles, es fan preguntes i es contesten, d'una punta a l'altre d'un treball que és tot u i moltes coses alhora: un arxipèlag. El treball de Laia Vallès brilla precisament per la seva inesgotable imaginació, permetent que aquí hi resonin de Bon Iver a Alan Lomax i Chopin fent que sembli que mai hi ha hagut massa distància entre cap dels tres, un nou i insospitat arxipèlag. Perquè a Paradís tot és possible: des dels haikus mínims i delicats ("No tenim mapes"), passant pel sibil·lisme apocalíptic ("Els ametllers", "Deliris") i els divertiments insolents ("Dianita"), fins arribar a la bellesa arravatadora de "Si mir la mar" o "Ses aigües són salades", que podrien ser dues tonades mallorquines de tota la vida però també la prova de que hi ha vida -i mallorquins- a Mart.
Perquè a Paradís sobretot hi ha un esforç constant per respondre a la pregunta de qui som, què ens ha fet així i si podríem haver estat d'una altra manera; i si haguéssim estat d'una altra manera, com serien les nostres cançons?
El veterà periodista mallorquí Miquel Cardell sempre diu que en cada generació de músics sempre apareixen els que senten la necessitat de tornar a les velles tonades de tota la vida, reconnectar-se al passat i actualitzar-lo tot encalçant una puresa impossible; que, en cert, sentit a tota generació hi ha una Maria del Mar Bonet. Amb Folk Souvenir era fàcil pensar que Joana Gomila podia ser aquella veu, que estava destinada a ser aquella artista que unís passat i present. Però Paradís ho canvia tot i dóna una nova dimensió a la seva música, fent palès que el seu objectiu mai ha estat el passat, ni tan sols el present, sinó el futur; evidenciant que na Joana és una altra cosa: una nova illa cercant crear nous arxipèlags. Com tots nosaltres.

credits

released March 6, 2020

Enregistrat al Silo de la Fundació La Plana l’octubre del 2019.

Joana Gomila, veu i maquinetes
Laia Vallès, teclats, sintetitzadors modulars i trastets varis

Jaume Manresa, producció
Joan Miquel Oliver, mescles
Jan Valls, gravació i mastering
Aniol Bestit, gravació
Catalina Julve, portada, esquitxos i taques
Antònia Monroig Monroig, disseny gràfic

"El gener del 2019 vaig refugiar-me uns dies a La Plana, un paradís humà i natural, on van començar a néixer algunes melodies. Vaig tornar cap a casa amb la necessitat de construir aquest Paradís dual amb na Laia Vallès, que s’hi ha abocat d’ànima, i juntes li hem donat rumb. Sense ella, això no hauria existit. L’aventura ha tengut sempre l’oïda disponible i generosa d'en Jaume Manresa, el nostre gurú de capçalera.

Gràcies a totes les que heu confiat i abocat la vostra energia i imaginació perquè el Paradís fos més a prop: Laia Vallès, Jaume Manresa, Joan Cabot, Dorothee Elfring, Antònia Monroig Monroig, Bàrbara Nicolau, Joan Miquel Artigues, Joan Miquel Oliver, Jan Valls i Catalina Julve.

I unes gràcies especials a l’arxipèlag humà de la Fundació La Plana. Ses paraules són finites i es sentit ben infinit".

license

all rights reserved

tags

about

Bubota Discos PM, Spain

Música local en llengua indígena.

contact / help

Contact Bubota Discos

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Paradís, you may also like: